Fibres innovadores

Després d'evidenciar-se l'impacte negatiu de moltes pràctiques tradicionals, la indústria tèxtil ha començat a reconèixer la necessitat d'avançar cap a models més responsables.

La recerca de fibres més sostenibles és una part important d'aquest canvi i la biotecnologia sorgeix com una aliada en permetre la creació de materials funcionals i biodegradables.

En aquest article explorem sis fibres emergents que reflecteixen l'evolució del sector, les noves tendències en filats i teixits intel·ligents i l'evolució de la indústria cap a una moda biodegradable amb visió empresarial.

1. Miceli: alternativa al cuir sense origen animal


El miceli és l'estructura subterrània dels fongs, la qual es pot cultivar en condicions controlades per generar una matriu densa i flexible. Aquest biomaterial s'ha perfeccionat fins a adquirir característiques similars al cuir animal.

Empreses nord-americanes com Mylo™ i Reishi™ han aconseguit escalar prototips funcionals, arribant a col·laborar amb marques reconegudes com Adidas o la dissenyadora Stella McCartney.

El miceli ofereix avantatges importants: és biodegradable, adaptable, no representa patiment animal i està lliure dels productes tòxics utilitzats comunament a l'adobament.

Tot i això, la seva producció a gran escala continua sent un repte, tant en termes d'infraestructura com de costos.

2. Cel·lulosa bacteriana: resistència natural des de la fermentació


Una altra fibra interessant és la cel·lulosa bacteriana, un material que es genera mitjançant la fermentació de certs tipus de bacteris, com l'Acetobacter xylinum. A través d'aquest procés, s'obté un full prim, flexible i resistent.

Aquest material ja s'està emprant en projectes de moda experimental i sostenible, gràcies a les seves propietats físiques i la possibilitat de ser modelada de la manera desitjada.

No obstant això, les seves limitacions són la velocitat de producció reduïda i el cost elevat, cosa que en restringeix l'ús a iniciatives artístiques o prototips de recerca.

Tot i així, representa una oportunitat cap al desenvolupament de teixits intel·ligents creats en laboratoris amb mínim impacte ambiental.

3. PLA i PHA: bioplàstics que entren al tèxtil


El PLA s'obté a partir de recursos renovables com el midó de blat de moro, mentre que el PHA es produeix mitjançant l'acció de bacteris alimentats amb sucres.

Ambdós materials poden transformar-se en fibres biodegradables, resistents a l'aigua i al desgast, per la qual cosa són explorats per a aplicacions tècniques i esportives. El PLA ja ha estat emprat en confecció de peces, empaquetatges i filaments per a impressió 3D.

Tot i això, la seva compostabilitat pot ser un inconvenient, ja que requereix instal·lacions industrials, perquè no es desintegra de forma natural en qualsevol entorn.

A més, la seva producció industrial demana alts nivells d'energia. Tot i això, els bioplàstics poden arribar a ser una font de filats innovadors.

4. Fibres d'algues marines: SeaCell i altres fórmules oceàniques


Les algues marines han començat a utilitzar-se com a primera matèria per a noves fibres tèxtils. Un exemple és SeaCell, una fibra creada combinant algues amb cel·lulosa, que resulta suau al tacte, és lleugera i té propietats beneficioses per a la pell.

Aquest tipus de filat resulta especialment atractiu al sector del wellness i la moda esportiva, que busca materials funcionals i sostenibles. La seva producció no competeix amb l'agricultura terrestre i es pot fer sense l'ús de pesticides ni fertilitzants.

Més enllà dels seus avantatges, la seva aplicació comercial encara és limitada, principalment pel cost d'extracció i de processament.

5. Fibres de cítrics: donar nova vida als residus


Les fibres de cítrics neixen de l?aprofitament de residus industrials. Un exemple pioner és Orange Fibre, una startup italiana que utilitza els subproductes de la indústria del suc de taronja per crear fils sedosos i transpirables.

La producció d'aquestes fibres gestiona malbaratament alimentari, obtenint un producte amb propietats funcionals, fibres lleugeres, fresques i adequades per a peces d'estiu o tèxtils de luxe. Marques com Salvatore Ferragamo ja han incorporat Orange Fibre a les seves col·leccions.

El model es presenta com un cas exemplar d'innovació sostenible que combina biotecnologia, disseny i economia circular, obrint oportunitats per replicar aquest enfocament amb altres residus orgànics.

6. Fibres de llet: sostenibilitat des de la proteïna


Tot i que és poc coneguda, la història de la fibra de llet es remunta al segle XX, i ha ressorgit gràcies a l'empresa alemanya Qmilch, que reutilitza caseïna no apta per a consum humà per fabricar un fil suau, antibacterià i biodegradable.

Aquesta fibra destaca per la seva textura luxosa i pel seu procés de fabricació ecològic, que requereix poca aigua i no fa servir químics agressius. A més, té propietats termoreguladores i es descompon naturalment.

Tot i les seves qualitats, la fibra de llet ha generat debats ètics, especialment entre consumidors vegans, a causa de l'ús de subproductes animals.

Tot i això, per a altres sectors, representa una alternativa realista per reutilitzar excedents alimentaris per crear teixits.

Oportunitat estratègica per a una indústria més innovadora


La integració de la biotecnologia al desenvolupament de noves fibres ha obert una etapa transformadora per al sector tèxtil.

Tot i que moltes d'aquestes innovacions encara no han aconseguit una producció a gran escala, la seva evolució és accelerada, impulsada per les exigències de sostenibilitat i l'interès de marques conscients.

En aquest nou panorama, la moda biodegradable, els teixits intel·ligents i les noves tendències en filats convergeixen per redefinir com vestim i quins materials triem.

Per a les empreses que busquen diferenciar-se, invertir en aquestes fibres emergents no és només una decisió ètica, sinó també una estratègia d'innovació competitiva.

 


També us pot interessar:

 

Opinions dels usuaris

Carregant...